Torre del Gerro,  torre guaita defensiva del S. XVI.

Aquesta torre, de 13.5 m d'altura forma part de la xarxa de fortificacions alçades al llarg de la costa, en el S. XVI per a previndre les constants incursions dels pirates barbarescos.

La torre circular de forma troncocònica presenta dos cossos superposats, actuant l'inferior com a contrafort de l'estructura.

La porta d'accés al seu interior està elevada de la base. Dos matacans defensen la porta d'accés. Destaca l'escut d'armes de Carles V, amb 4 barres, corona de l'antic Regne de València i l'àguila bicèfala dels Àustria.

A l'interior els diferents nivells es comuniquen per una obertura, a la qual s'accedeix per mitjà d'una escala mòbil o simple corda.

Es té constància d'una altra torrassa situada en l'actual far de Sant Antoni, a més de la torre de l’Almadrava . Les torres tenien comunicació visual, encara que també utilitzaven altres mitjans, com a senyals amb espills, foc, etc. Disposaven de guàrdies que s'encarregaven tant de la custòdia d'aquestes, com d'eventuals trasllats a altres torres o ciutadelles per a albirar qualsevol perill.

El seu nom prové de la seua curiosa forma de gerro o pitxer.

Els Molins de Les Planes.

Els molins de “Les Planes” van regnar en aquest mirador des d'aquella primera construcció en el segle XIV. Li van seguir anys després altres deu torres, les restes de les quals, ara sense aspes ni coberta, encara poden observar-se en tan singular racó del litoral, encara que en diferents nivells de conservació. Molins que van haver de fer-se amb les escomeses del “llebeig”, el vent del sud-oest que, de manera quasi constant, bufa en el trencall de la Plana. Els molins, hui ja en desús,
van incorporar robustos mecanismes de fusta de carrasca que feien moure les pesades rodes circulars de pedra.

Àrea Recreativa del Cap de Sant Antoni.

Àrea situada en ple Parc Natural del Montgó, envoltada de vegetació amb unes boniques vistes a la mar i des d'on es poden realitzar diverses rutes de senderisme. L'àrea disposa de taules de pícnic.