L'ARRÒS A BANDA és un plat típic de Dénia, l'origen del qual té lloc en les barques de pesca, quan els pescadors utilitzaven el peix xicotet, trencat i amb molta espina per a elaborar un caldo, amb un sabor molt potent. Amb aquest caldo s'elaboren dos plats, un d'arròs i l'altre “a banda” que consisteix en el peix esmicolat i acompanyat d’allioli (al gust de cada persona). Aquest peix que rep el nom de morralla, consisteix en peix de roca que té molta espina, com l'aranya, les cintes, els pagres, galeres i el cranc blanc. Se li afig nyora, all picat i tradicionalment se li afegia també creïlla (és un ingredient que en la recepta actual on no se serveix el peix “a banda” se li pot afegir al caldo, però trobarà receptes on aquest ingredient ja no s'inclou) .

Els pescadors sofregien polpet o calamars, afegien el peix i després coïen l'arròs en un calder del qual en menjaven tots.

Hui es continua mantenint, en diversos restaurants i sobretot en la “Setmana Internacional de l'Arròs a Banda” (desembre), la tradició d'elaborar aquest gustós arròs de la forma tradicional, amb el seu peix servit apart o “a banda”, d'ací el nom, però, excepte en la citada setmana, és més difícil de trobar ja que és menys demandat, sobretot perquè és un plat amb un preu més elevat que el de la recepta actual (en posseir major quantitat de peix i requerir més temps i dedicació en la seua elaboració) i s'ha de demanar amb anterioritat per encàrrec perquè puguen preparar-lo.

L’“arròs a banda” que se serveix normalment en l'actualitat és el resultat d'una evolució cap a un plat una mica més lleuger, el cuinat del qual és també més senzill, però igualment saborós i molt volgut i que, en compte de portar el peix a part, el porta incorporat en l'arròs en xicotets trossets. A més de portar-lo en el caldo per a la seua elaboració, per descomptat.

D'aquest arròs existeix una varietat que no podem confondre, l'ARRÒS DEL SENYORET, el qual s'elabora amb peix amb poca espina i en l'arròs s'inclou gamba pelada, calamars i rap. Aquest plat se servia als senyorets de la casa, al gust d'ells perquè no s'embrutaren les mans en menjar.